Artículos

Lleis

Les lleis que aquí es mostren, enllacen amb la web del BOPA. El BOPA és la publicació oficial del Govern d'Andorra que aplega les lleis, les disposicions, els actes administratius i tots aquells textos que reglamentàriament han de ser publicats.

 

Data  Títol
28/04/1993CONSTITUCIÓ DEL PRINCIPAT D'ANDORRA
02/09/1993LLEI QUALIFICADA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
21/12/1993LLEI TRANSITÒRIA DE PROCEDIMENTS JUDICIALS
02/09/1993LLEI QUALIFICADA DE LA JUSTÍCIA
02/09/1993REGLAMENT DEL CONSELL GENERAL
02/09/1993LLEI QUALIFICADA DEL RÈGIM ELECTORAL I DEL REFERÈNDUM
15/12/2000LLEI QUALIFICADA DE FINANÇAMENT ELECTORAL
05/10/1995LLEI QUALIFICADA DE LA NACIONALITAT
14/05/2002LLEI QUALIFICADA D'IMMIGRACIÓ
04/06/1998LLEI DE CREACIÓ I FUNCIONAMENT DEL RAONADOR DEL CIUTADÀ
21/02/2005LLEI QUALIFICADA DEL CODI PENAL
30/06/1995LLEI QUALIFICADA DEL MATRIMONI
21/03/1996LLEI QUALIFICADA DE L'ADOPCIÓ I DE LES ALTRES FORMES DE PROTECCIÓ DEL MENOR DESEMPARAT
10/06/1999LLEI SOBRE ELS DRETS D'AUTOR I DRETS VEÏNS
11/05/1995LLEI DE MARQUES
10/06/1999LLEI DE PATENTS
10/12/1998LLEI QUALIFICADA DE MODIFICACIÓ DEL CODI DE PROCEDIMENT PENAL
21/02/2005LLEI DE MODIFICACIÓ DEL CODI DE PROCEDIMENT PENAL
29/12/2000LLEI DE COOPERACIÓ PENAL INTERNACIONAL I DE LLUITA CONTRA EL BLANQUEIG DE DINERS O VALORS PRODUCTE DE LA DELINQÜÈNCIA INTERNACIONAL
22/04/1999LLEI QUALIFICADA DE LA JURISDICCIÓ DE MENORS, DE MODIFICACIÓ PARCIAL DEL CODI PENAL I DE LA LLEI QUALIFICADA DE LA JUSTÍCIA
28/11/1996LLEI QUALIFICADA D'EXTRADICIÓ
01/03/2000REGLAMENT D'ASSISTÈNCIA LLETRADA AMB TORN D'OFICI DAVANT L'AUTORITAT JUDICIAL I DEL SERVEI DE POLICIA
01/03/2000REGLAMENT REGULADOR DEL BENEFICI DE JUSTÍCIA GRATUÏTA EN L'ÀMBIT PENAL
12/12/1996LLEI DEL MINISTERI FISCAL
22/06/2000LLEI DE LES TAXES JUDICIALS
10/06/1998REGLAMENT D'ADOPCIÓ
11/07/1996LLEI DEL REGISTRE CIVIL
12/06/2003LLEI SOBRE EL CONTRACTE DE TREBALL
15/12/2000LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA
27/05/2004LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

Enllaços

ENLLAÇOS MÓN JURÍDIC INTERNACIONAL

LEGIFRANCE- LE SERVICE PUBLIC DE L'ACCÈS AU DROIT http://www.legifrance.gouv.fr/
CONSELL D'EUROPA http://www.coe.int
CONSEJO GENERAL DEL PODER JUDICIAL http://www.poderjudicial.es
COUR DE CASSATION FRANÇAISE http://courdecassation.fr
TRIBUNAL EUROPEU DELS DRETS HUMANS
  http://echr.coe.int

 

Enllaços món jurídic nacional

BUTLLETÍ OFICIAL DEL PRINCIPAT D'ANDORRA http://www.bopa.ad
GOVERN DEL PRINCIPAT D'ANDORRA http://www.govern.ad
CONSELL GENERAL DEL PRINCIPAT D'ANDORRA http://www.consellgeneral.ad
COL.LEGI D'ADVOCATS D'ANDORRA http://www.col.legiadvocats.ad
CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL http://www.cass.ad

Atencion al usuario

  • Documents necessaris per a comparèixer per davant l'administració de justícia Open or Close
    Tota persona física que s’adreci a l’Administració de Justícia per tal de dur a terme qualsevol tipus de diligència judicial ha de portar un document acreditatiu de la seva identitat. A tal efecte la Batllia d’Andorra accepta com a documents d’identitat un dels següents documents:
    - Passaport o Document Nacional d’Identitat
    - Permís o carta de residència i treball
  • Petició del certificat de bona conducta o d'antecedents penals Open or Close
    On s’ha de demanar?
    A la recepció del Tribunal de Corts.

    Qui el pot demanar?
    Qualsevol ciutadà major de 18 anys o bé qualsevol altra persona que actuï en nom del sol·licitant.

    Documents necessaris per a l’expedició:
    El sol·licitant ha de portar fotocòpia d’un dels següents documents:
    - Passaport
    - Document Nacional d’Identitat
    - Permís o carta de residència i treball
    - Original del certificat de residència del Comú on el peticionari es trobi inscrit
    El sol·licitant també haurà de facilitar, si no figura en el document aportat, el nom dels seus pares.

    Taxes a pagar:
    6’01 EUROS, a satisfer en el moment de demanar el certificat.

    Qui el pot recollir?
    L’interessat o bé qualsevol persona degudament autoritzada per escrit.

    Termini d’entrega:
    Salvat imponderable, 24 Hores.
  • Petició de cancel·lació d'antecedents penals Open or Close
    On s’ha de demanar?
    Al Tribunal de Corts.

    Qui el pot demanar?
    L’interessat, mitjançant escrit, on ha de fer constar les seves dades personals, (data naixement, adreça, telèfon....).

    Quan es pot demanar?
    - Transcorreguts 10 anys pels delictes que el codi penal estipula penes de més de deu anys de presó
    - Transcorreguts 5 anys per a la resta de penes imposades per delictes majors
    - Transcorreguts 2 anys per les penes imposades per delictes menors
    - Sempre que hi hagi pena de presó condicional, el termini es computa des de la data de la fermesa de la sentència o de l'aute en que s' acorda la suspensió.

    Els terminis seran comptabilitzats a partir de la data en què s’hagi executat l’última sentència.
  • Legalització llibres d'acta societats mercantils Open or Close
    On s’ha de sol·licitar?
    A la recepció de la Batllia d’Andorra.

    Qui el pot sol·licitar?
    Qualsevol persona que aporti la documentació necessària.

    Quins documents es necessiten per a la legalització?
    1.- Llibre relligat tipus “Miquel Rius”
    2.- Original escriptura notarial de constitució de la societat
    3.- Certificat d’Inscripció al Registre de societats del Govern

    Taxes a pagar:
    30’05 EUROS a satisfer en el moment de sol·licitar la legalització.
  • Legalització llibres d'acta de comunitats propietaris Open or Close
    On s’ha de sol·licitar?
    A la recepció de la Batllia d’Andorra.

    Qui el pot sol·licitar?
    El Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra “AGIA”.

    Quins documents es necessiten per a la legalització?
    Consultar el Col·legi professional d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra “AGIA”.

    Taxes a pagar:
    30’05 EUROS a satisfer en el moment de sol·licitar la legalització
  • Dipòsits i/o consignacions judicials Open or Close
    Qui el pot fer?
    Qualsevol persona actuant en nom propi o bé actuant en nom i representació de tercers, en quin cas es suficient la mera manifestació verbal de la seva condició, que quedarà reflectida en la diligència judicial que a tal efecte s’estengui (sigui President de societat, titular administratiu de negoci, comptable, mandatari verbal, etc.).
    El dipositant, però, haurà d’aportar la seva documentació personal: Passaport, DNI i/o Permís o carta de residència i treball.

    Com s’ha de fer un dipòsit dinerari?
    Les consignacions i/o dipòsits dineraris s’han de fer en metàl·lic, mitjançant tarja de crèdit o bé per taló bancari en quin cas aquest s’ha d’estendre a favor de la Batllia o de l’INAF.

    Com rebre trasllat d’un dipòsit i/o consignació?
    Per rebre trasllat d’un dipòsit i/o consignació judicial caldrà, per part de la persona que comparegui l’acreditació documental següent:
    - Si actua en nom propi, la identificació personal: Passaport, DNI i/o Permís o Carta de residència i treball.
    - Si actua en nom d’una societat, associació, fundació: Poders Notarials, Acta d’Assemblea, Acord de junta etc, etc.
  • Assistència jurídica gratuïta (insolvència). Secció civil i administrativa Open or Close
    Qui la pot demanar?
    Qualsevol ciutadà nacional i/o resident que acrediti la seva situació de pobresa o insolvència per fer front a les despeses d’un lletrat que l’assisteixi degudament ja sigui per iniciar un procediment o en el marc d’una causa ja oberta.

    Quina documentació i/o altres s’ha de portar per obtenir la declaració d’insolvència?
    1.- El sol·licitant ha d’omplir degudament el formulari “Sol·licitud de benefici de justícia gratuïta” i aportar, juntament amb el dit formulari, la documentació que s’interessa en el seu apartat “Documents acreditatius dels ingressos i de les despeses”.
    2.- També haurà de comparèixer a la Batllia d’Andorra acompanyat de dos testimonis que no siguin família i que coneguin la seva situació econòmica.
    IMPORTANT: Els testimonis han de portar la seva documentació personal: Passaport, DNI i/o Permís o carta de residència i treball.

    Quan es pot demanar la insolvència?
    Una vegada reunida tota la documentació anteriorment esmentada escomparèixer per davant de la Batllia d’Andorra de dilluns a divendres de les 9’00 hores del matí a les 19'00 hores del vespre.
     
  • Demanda d'exequàtur Open or Close
    On s’ha de presentar?
    Davant la sala civil del Tribunal Superior de Justícia

    Quan s’ha de presentar?
    Quan l’execució de sentències estrangeres hagin de causar efectes civils a Andorra.

    Rebuda la demanda, com es tramita?
    Rebuda la demanda d’exequàtur es substanciarà com un procediment ordinari, amb els seus respectius tràmits de contesta, rèplica, duplica, judici de proves, tancament del judici de proves i conclusions o celebració de la vista oral.
    Aquest procediment té per objecte la verificació i el control de què la sentència de la qual se’n demana l’exequàtur compleixi cumulativament amb els requisits següents: competència de la jurisdicció que l’ha dictat, regularitat del procediment seguit, l’aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte, la conformitat a l’ordre públic nacional i internacional i l’absència de tot frau a la llei nacional.
    Un cop s’hagi verificat que es compleixen tots els requisits el Tribunal Superior de Justícia podrà procedir a la seva aprovació i, en el seu cas, ordenar l’execució de la demanda d’exequàtur.
  • Incorporació d'un lletrat al col·legi d'advocats Open or Close
    Per a cada incorporació d’un advocat al Col·legi d’Advocats d’Andorra aquest ha de trametre al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, la documentació acreditativa d’haver obtingut les autoritzacions administratives necessàries i la inscripció prèvia al col·legi. El President del Tribunal Superior de Justícia en dóna trasllat al Ministeri Fiscal perquè n’informi dins el termini de tretze dies, i si dins el termini d’uns altres tretze dies no es dicta resolució, s’entén admès a actuar davant els tribunals andorrans, i el Col·legi d’Advocats d’Andorra procedeix donar-lo d’alta definitivament.
  • Procurador dels tribunals Open or Close
    Qui són?
    Les persones que representen a les parts davant els Tribunals, en cas que aquestes no vulguin comparèixer personalment.

    Requisits per exercir com a Procurador?
    Mentre que la Llei no estableixi les condicions especials que s’hagin d’exigir als procuradors andorrans, el Consell Superior de la Justícia procedirà a establir, cada any, previ informe del Ministeri Fiscal, la relació de persones admeses a exercir com a Procuradors.
    A tal efecte, es publicarà a finals de cada any un acord del CSJ establint les condicions de renovació o d'inscripció per la llista de l'exercici següent.

Organización Judicial

  • Sistema Judicial de Andorra Open or Close
  • Consejo Superior de la Justícia Open or Close

     

    ORGANITZACIÓN JUDICIAL

    La Constitución andorrana de 1993 proclamó los principios de unidad y de exclusividad jurisdiccionales y así el poder judicial se ejerce desde el primero de enero de 1994 en una sola organización de jueces y de tribunales estructurada por grados jurisdiccionales y taxativamente establece que la "potestad jurisdiccional se ejerce por los jueces de primera instancia, el Tribunal de Batlles, el Tribunal de Corts y el Tribunal Superior de Justicia de Andorra".

    Consell Superior de la Justícia
    I. Misión i composición.
    El Consell Superior de la Justícia es el órgano de representación, gobierno y administración de la organización judicial, que vela por la independencia y el buen funcionamiento de la justicia, y no es por tanto un órgano jurisdiccional. Nombra los Batlles (jueces), Magistrados y Secretarios Judiciales y ejerce la función disciplinaria; i desde el 1 de julio del 2004 nombra también a los funcionarios i agentes de la Administración de Justicia.
    También designa, de entre los Batlles (jueces) i Magistrados que hayan estado nombrados, los Presidentes del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justicia.

    El Consell Superior de la Justícia se compone de cinco miembros designados entre andorranos mayores de veinticinco años i conocedores de la Administración de Justicia, uno por cada Copríncipe, uno por el Síndic General (Presidente del Parlamento), uno por el jefe del Gobierno y uno elegido por los Magistrados i Batlles (jueces).
    El mandato de los miembros del Consell Superior de la Justícia es de seis años, sin posibilidad de ejercerlo más de una vez consecutiva.
    El miembro nombrado por Síndic General es el Presidente que ejerce la representación del Consell Superior de la Justícia, convoca i preside las reuniones, fija el orden del día, que incluirá los puntos que cualquiera de los miembros proponga examinar, dirige los debates i tiene voto dirimente en caso de empate. Las votaciones siempre son secretas.

    Entre los miembros que componen el Consejo se elige un vicepresidente i un miembro secretario.
    El vicepresidente substituye al presidente en todos los supuestos de ausencia, enfermedad o vacante. El secretario, con el visto bueno del presidente, levanta acta de todas les reuniones i decisiones del Consell Superior de la Justícia.
    El Consell Superior de la Justícia queda constituido i puede adoptar decisiones con la asistencia de cuatro de los cinco miembros que lo componen. Las decisiones se adoptan por mayoría.

    II. Organigrama CSJA

    Organigrama CSJ 2016

     

    III. Competencias del CSJA.

    La Ley 28/2014, de 24 de julio, cualificada de modificación de la Ley cualificada de la Justicia, del 3 septiembre 1993 revisa el régimen jurídico de las decisiones que adopte el Consell Superior de la Justícia cuando desarrolle materias objeto de la mencionada ley, y atribuye nuevas atribuciones que responden al objetivo de promover las condiciones para que la Administración de Justicia disponga de los medios adecuados para su buen funcionamiento.

    Así pues, la Ley otorga al Consell Superior de la Justícia la competencia para nombrar inspectores para supervisar el funcionamiento mencionado y al mismo tiempo regula de forma detallada el procedimiento de inspección; le habilita para organizar actividades formativas o suscribir convenios con otras instituciones al efecto; le confiere atribuciones en materia de estadística judicial y publicación oficial de resoluciones judiciales; e incide en la obligación de obtener su informe en las leyes que conciernan el propio Consell o la Administración de Justicia.

    Finalmente, es especialmente significativa la modificación del artículo 36, que resuelve la cuestión de la autonomía presupuestaria y financiera del Consell Superior de la Justícia, como órgano reconocido constitucionalmente ya la vez garante de la independencia y el buen funcionamiento de la Justicia.

    El Consell Superior de la Justícia deviene competente para elaborar su proyecto de presupuesto, que se somete a la aprobación del Consell General (Parlamento), y dispone de tesorería propia, derivada de los pagos correspondientes a sus dotaciones presupuestarias, que le serán entregadas en firme y por cuartas partes de forma trimestral, lo que ha requerido la modificación de algunas disposiciones de la Ley general de las finanzas públicas.

    La Ley 9/2004 de la Función Pública de la Administración de Justicia afronta la regulación del régimen de la función pública de la Administración de Justicia utilizando como premisas, por un lado, la naturaleza estatutaria de la relación jurídica de trabajo de sus funcionarios, y por otro lado, incorporando en su articulado el sistema de mérito, propio de las administraciones avanzadas, que sustenta los valores generales que deben orientar la actuación administrativa. Ambas premisas conducen a reconocer, como principios informadores del régimen de la función pública la eficiencia, la profesionalidad, la neutralidad y la equidad.

    Esta Ley tiene por objeto establecer el régimen de la función pública del personal de la Administración de Justicia, sin perjuicio de las normas de la Ley de la función pública que le son directamente aplicables.
    El régimen establecido en esta Ley se aplica al personal de la Administración de Justicia que mantiene una relación de empleo al Consell Superior de la Justícia, en la Batllia, en el Tribunal de Cortes, en el Tribunal Superior de Justicia y la Fiscalía General. No se aplica, por tanto, a los miembros del Consell Superior de la Justícia, de la carrera judicial ni del Ministerio Fiscal.

     

  • Tribunal Superior de Justicia Open or Close

    I. Misión y composición
    El Tribunal Superior constituye la más alta instancia de la organización judicial del Principado. Es competente para juzgar todos los recursos interpuestos contra las resoluciones judiciales adoptadas en primera instancia por la Batllia de Andorra, en materia civil y administrativa, en los límites fijados por la ley, y en materia penal, por el Tribunal de Corts, así como los procesos penales juzgados en primera instancia por el Tribunal de Menores. Se estructura en tres salas: Sala de lo Civil, Sala de lo Penal y Sala de lo Contencioso-Administrativo i de Seguridad Social.

    El Tribunal Superior de Andorra se compone de un presidente y de un conjunto de magistrados en un número no inferior a cinco. En caso de ausencia o imposibilidad del presidente, lo sustituye el magistrado con más antigüedad en el cargo, y así sucesivamente, y si concurren dos magistrados con la misma antigüedad, lo sustituye el magistrado de mayor edad.
    El presidente del Tribunal es, a la vez, presidente de una de las tres salas.

  • Tribunal de Cortes Open or Close

    I. Misión y composición
    El Tribunal de Corts, además de su competencia para juzgar en primera instancia en los procesos seguidos por delitos mayores de forma colegiada, deviene competente para juzgar en primera instancia en los procesos que se siguen para delitos menores y contravenciones penales en composición colegiada y unipersonal, respectivamente. También es competente para las resoluciones dictadas por el Batlle (juez) instructor en periodo de ejecución de las ordenanzas penales, así como para llevar a cabo la ejecución de sus sentencias y otras resoluciones.
    Ejerce, mediante su presidente, las funciones de jurisdicción de vigilancia penitenciaria y de aplicación de las penas.
    El Tribunal de Corts se compone de un presidente y un conjunto de magistrados en un número no inferior a cuatro. En caso de ausencia o imposibilidad del Presidente, lo sustituye el magistrado con más antigüedad en el cargo, y así sucesivamente, y si concurren dos magistrados con la misma antigüedad, lo sustituye el magistrado de mayor edad.

  • Ministerio Fiscal Open or Close

    I. Misión i composición
    El Ministerio Fiscal tiene la misión de velar por la defensa y aplicación del orden jurídico, así como por la independencia de los tribunales, y promover ante éstos la aplicación de la ley para salvaguardar los derechos de los ciudadanos y la defensa del interés general; del mismo modo, actúa de acuerdo con los principios de legalidad, unidad y jerarquía interna.
    El Ministerio Fiscal, además de ejercer la acción pública, interviene directamente en los procesos penales y solicita la práctica de todas las diligencias que estime necesarias para descubrir los hechos delictivos y también sus responsables.

    El Ministerio Fiscal vela por el estricto cumplimiento de las sentencias recaídas y es la institución que ejerce la acción penal, ya sea por el conocimiento de un hecho que pueda ser constitutivo de delito o de contravención; también interviene preceptivamente en todos los procedimientos civiles en los que estén interesados ausentes, menores, incapacitados o personas necesitadas de protección, así como en los procesos relativos al Registro Civil, y en todo el resto de casos que establezcan las leyes.
    El Ministerio Fiscal se compone por el Fiscal General y los fiscales adjuntos.

    El fiscal general es nombrado por Consell Superior de la Justícia, a propuesta del Gobierno, entre personas que reúnan los requisitos para ser magistrados, por un período de seis años, renovable una única vez.
    Los fiscales adjuntos son nombrados por el Consell Superior de la Justícia, por mandatos renovables de seis años, a propuesta del Gobierno, entre personas que reúnan los requisitos para ser batlle, mediante el concurso oposición que establece el artículo 66 bis de la Ley cualificada de la Justicia.

  • Batllia Open or Close

    I. Misión i composición
    La Batllia de Andorra es la jurisdicción de primera instancia e instrucción en los ámbitos jurisdiccionales civil, administrativo, y penal en los términos establecidos por las leyes. La Batllia de Andorra se compone del conjunto de batlles en un número no inferior a doce, y de su presidente.
    Se estructura en tres secciones de civil, administrativo, i menores y en dos secciones de instrucción.

    El presidente del Tribunal de Batlles es al mismo tiempo el presidente de la Batllia, en caso de ausencia o imposibilidad, lo sustituye el Batlle con más antigüedad en el cargo, y así sucesivamente, y si concurren dos batlles con la misma antigüedad, lo sustituye el Batlle de más edad.
    La Batllia y los batlles (jueces), ya sea como tribunal unipersonal o en composición colegiada de acuerdo con lo establecido en la Ley Cualificada de la Justicia y las leyes de procedimiento, son competentes para juzgar en primera instancia todos los asuntos contenciosos, instruyen individualmente los asuntos penales; ejercen también como tribunal unipersonal (1 solo batlle) la jurisdicción voluntaria. En materia penal, las ordenanzas penales (juicios rápidos) son juzgadas por un solo Batlle.

    En materia civil, los procedimientos de mínima cuantía o abreviados, es decir, que no excedan de 12.000 euros, son juzgados por un solo batlle, y los de cuantía indeterminada, o cuando la cuantía supere los 12.000 euros, son juzgados en el Tribunal de Batlles.
    En materia administrativa, los asuntos relativos a lo contencioso de la Seguridad Social son juzgados por un solo batlle, y el resto de cuestiones de este ámbito jurisdiccional son juzgadas de manera colegiada.

Directorio

 BATLLIA

Seu de la Justícia, Av. Tarragona, 58-62
ANDORRA LA VELLA

00- 376 870730 Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
00-376 867661  
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Seu de la Justícia, Av. Tarragona, 58-62
ANDORRA LA VELLA
00-376 870700 Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
00-376 865676  
TRIBUNAL DE CORTS
Av. Tarragona, 58-62
ANDORRA LA VELLA
00-376 870710 Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
00-376 860684  
MINISTERI FISCAL
Seu de la Justícia, Av Tarragona, 58-62
ANDORRA LA VELLA
00-376 870720 Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
00-376 869340  
CONSELL SUPERIOR DE LA JUSTÍCIA
C/. Prat de la Creu, núm. 8, despatx 304-305
ANDORRA LA VELLA

00-376-807390

Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
00-376-868778