Organització Judicial

  • Sistema Judicial d'Andorra Open or Close
  • Consell Superior de la Justícia Open or Close

    ORGANITZACIÓ JUDICIAL

    La Constitució andorrana de 1993 va proclamar els principis d'unitat i d'exclusivitat jurisdiccionals i així el poder judicial s'exerceix des del primer de gener de 1994 en una sola organització de jutges i de tribunals estructurada per graus jurisdiccionals i taxativament estableix que la "potestat jurisdiccional és exercida pels jutges de primera instància, el Tribunal de Batlles, el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra"

     

    Consell Superior de la Justícia

    I. Missió i composició
    El Consell Superior de la Justícia és l'òrgan de representació, govern i administració de l'organització judicial, que vetlla per la independència i el bon funcionament de la justícia, i no és per tant un òrgan jurisdiccional. Nomena els Batlles, Magistrats i Secretaris Judicials i exerceix la funció disciplinària; i d'ençà el 1 de juliol del 2004 nomena també als funcionaris i agents de l'Administració de Justícia.

    També designa, d'entre els Batlles i Magistrats que hagin estat nomenats, els Presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia.

    El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres designats entre andorrans majors de vint-i-cinc anys i coneixedors de l'Administració de Justícia, un per cada Copríncep, un pel Síndic General (President del Parlament), un pel cap de Govern (President del Govern) i un elegit pels Magistrats i Batlles (jutges).

    El mandat del membres del Consell Superior de la Justícia és de sis anys, sense possibilitat d'exercir-lo més d'una vegada consecutiva.

    El membre nomenat pel Síndic General és el President que exerceix la representació del Consell Superior de la Justícia, convoca i presideix les reunions, fixa l'ordre del dia, que inclourà els punts que qualsevol membre proposi examinar, dirigeix els debats i té vot diriment en cas d'empat. Les votacions sempre són secretes.

    Entre els membres que componen el Consell s'elegeix un vicepresident i un membre secretari.

    El vicepresident substitueix el president en tots els supòsits d'absència, malaltia o vacant. El secretari, amb el vistiplau del president, aixeca acta de totes les reunions i decisions del Consell Superior de la Justícia.

    El Consell Superior de la Justícia queda constituït i pot adoptar decisions amb l'assistència de quatre dels cinc membres que el componen. Les decisions s'adopten per majoria.

     

    II.Organigrama CSJA

    Organigrama CSJ 2016

     

    III. Competències del CSJA.

    La Llei 28/2014, de 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 setembre 1993 revisa el règim jurídic de les decisions que adopti el Consell Superior de la Justícia quan desenvolupi matèries objecte de l'esmentada Llei, i atribueix noves atribucions que responen a l'objectiu de promoure les condicions perquè l'Administració de Justícia disposi dels mitjans adients per al seu bon funcionament.

    Així doncs, la Llei atorga al Consell Superior de la Justícia la competència per nomenar inspectors per supervisar el funcionament esmentat i al mateix temps regula de forma detallada el procediment d'inspecció; l'habilita per organitzar activitats formatives o subscriure convenis amb altres institucions a l'efecte; li confereix atribucions en matèria d'estadística judicial i de publicació oficial de les resolucions judicials; i incideix en l'obligació d'obtenir el seu informe en les lleis que concerneixin el propi Consell o l'Administració de Justícia.


    Finalment, és especialment significativa la modificació de l'article 36, que resol la qüestió de l'autonomia pressupostària i financera del Consell Superior de la Justícia, com a òrgan reconegut constitucionalment i alhora garant de la independència i del bon funcionament de la Justícia.

     

    El Consell Superior de la Justícia esdevé competent per elaborar el seu projecte de pressupost, que se sotmet a l'aprovació del Consell General (Parlament), i disposa de tresoreria pròpia, derivada dels pagaments corresponents a les seves dotacions pressupostàries, que li seran lliurades en ferm i per quartes parts de forma trimestral, el que ha requerit la modificació d'algunes disposicions de la Llei general de les finances públiques.

    La Llei 9/2004 de la Funció Pública de l'Administració de Justícia afronta la regulació del règim de la funció pública de l'Administració de Justícia utilitzant com a premisses, d'una banda, la naturalesa estatutària de la relació jurídica de treball dels seus funcionaris, i d'altra banda, incorporant en el seu articulat el sistema de mèrit, propi de les administracions avançades, que sustenta els valors generals que han d'orientar l'actuació administrativa. Les dues premisses condueixen a reconèixer, com a principis informadors del règim de la funció pública l'eficiència, la professionalitat, la neutralitat i l'equitat.

     

    Aquesta Llei té per objecte establir el règim de la funció pública del personal de l'Administració de Justícia, sense perjudici de les normes de la Llei de la funció pública que li són directament aplicables.
    El règim que estableix aquesta Llei s'aplica al personal de l'Administració de Justícia que manté una relació d'ocupació al Consell Superior de la Justícia, a la Batllia, al Tribunal de Corts, al Tribunal Superior de Justícia i la Fiscalia General. No s'aplica, per tant, als membres del Consell Superior de la Justícia, de la carrera judicial o del Ministeri Fiscal.

  • Tribunal Superior de justícia Open or Close

    I. Missió i composició

    El Tribunal Superior constitueix la més alta instància de l'organització judicial del Principat. És competent per a jutjar tots els recursos interposats contra les resolucions judicials adoptades en primera instància per la Batllia d'Andorra, en matèria civil i administrativa, en els límits fixats per la llei, i, en matèria penal, pel Tribunal de Corts, així com els processos penals jutjats en primera instància pel Tribunal de Menors. S'estructura en tres sales, la d'afers civils, la de penals i la de contenciós administratiu i de seguretat social.


    El Tribunal Superior d'Andorra es compon d'un president i d'un conjunt de magistrats en un nombre no inferior a cinc. En cas d'absència o impossibilitat del president, el substitueix el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, el substitueix el magistrat de major edat.
    El president del Tribunal és, alhora, president d'una de les tres sales.

  • Tribunal de Corts Open or Close

    I. Missió i composició

    El Tribunal de Corts, a més de la seva competència per jutjar en primera instància en els processos seguits per delictes majors de forma col·legiada, esdevé competent per jutjar en primera instància en els processos que se segueixen per delictes menors i contravencions penals en composició col·legiada i unipersonal, respectivament. És competent a més de les resolucions dictades pel Batlle instructor en període d'execució de les ordenances penals, així com per dur a terme l'execució de les seves sentències i altres resolucions.


    Exerceix, mitjançant el seu President, les funcions de jurisdicció de vigilància penitenciària i d'aplicació de les penes.


    El Tribunal de Corts es compon d'un president i un conjunt de magistrats en un nombre no inferior a quatre . En cas d'absència o impossibilitat del president, el substitueix el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, el substitueix el magistrat de major edat.

  • Ministeri Fiscal Open or Close

    I. Missió i composició

    El ministeri fiscal té la missió de vetllar per la defensa i l'aplicació de l'ordre jurídic, així com per la independència dels tribunals, i promoure davant d'aquests l'aplicació de la llei per salvaguardar els drets dels ciutadans i la defensa de l'interès general; de la mateixa manera actua d'acord amb els principis de legalitat, unitat i jerarquia interna.

     

    El ministeri fiscal, a més d'exercir l'acció pública, intervé directament en els processos penals i sol·licita la pràctica de totes les diligències que estimi necessàries per esbrinar els fets delictuosos i també els seus responsables.

    El ministeri fiscal vetlla per l'estricte compliment de les sentències recaigudes i és la institució que exerceix l'acció penal, ja sigui pel coneixement d'un fet que pugui ésser constitutiu de delicte o de contravenció; també intervé preceptivament en tots els procediments civils en què estiguin interessats absents, menors, incapacitats o persones necessitades de protecció així com en els processos relatius al Registre Civil i en tots els altres casos que estableixin les lleis.

     

    El ministeri fiscal es compon d'una fiscal general i de quatre fiscals adjunts
    El fiscal general és nomenat pel Consell Superior de la Justícia, a proposta del Govern, entre persones que reuneixin els requisits per a ser magistrats, per un període de sis anys, renovable una única vegada.
    Els fiscals adjunts són nomenats pel Consell Superior de la Justícia, per mandats renovables de sis anys, a proposta del Govern, entre persones que reuneixin els requisits per a ser batlle, mitjançant el concurs oposició que estableix l'article 66 bis de la Llei qualificada de la Justícia.

     

  • Batllia Open or Close

    I. Missió i composició

    La Batllia d'Andorra és la jurisdicció de primera instància i instrucció en tots els àmbits jurisdiccionals.
    S’estructura en seccions civil, penal, administrativa i secció especial d'instrucció.

    La Batllia d'Andorra és la jurisdicció de primera instància i instrucció en tots els àmbits jurisdiccionals. La Batllia d'Andorra es compon del conjunt de batlles en un nombre no inferior a dotze, i del seu president.

    S'estructura en seccions civil, administrativa i menors, i en dues seccions d'instrucció .
    El president del Tribunal de Batlles és al mateix temps el president de la Batllia, en cas d'absència o impossibilitat, el substitueix el Batlle amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos batlles amb la mateixa antiguitat, el substitueix el Batlle de més edat.


    La Batllia i els batlles (jutges), ja sigui com a tribunal unipersonal o en composició col·legiada d'acord amb el que estableix la Llei Qualificada de la Justícia i les lleis de procediment, són competents per jutjar en primera instància tots els assumptes contenciosos, instrueixen individualment els assumptes penals; exerceixen també com a tribunal unipersonal (1 sol batlle) i com a jurisdicció voluntària. En matèria penal, les ordenances penals (judicis ràpids) són jutjades per un sol Batlle.


    En matèria civil, els procediments de mínima quantia o abreujats, és a dir, que no excedeixin de 12.000 euros, són jutjats per un sol batlle, i els de quantia indeterminada, o quan la quantia superi els 12.000 euros, són jutjats al Tribunal de batlles.
    En matèria administrativa, els assumptes relatius al contenciós de la Seguretat Social són jutjats per un sol batlle, i la resta de qüestions d'aquest àmbit jurisdiccional són jutjades de manera col·legiada.