Coneix el Consell Superior de la Justícia d'Andorra

  • Història Open or Close

    El títol VII de la Constitució del Principat d’Andorra, l’exposició de motius i el títol II de la Llei qualificada de la Justícia (LQJ) han consagrat la separació de poders en un Estat de dret democràtic.

    Així mateix, la pràctica institucional post-constitucional de conformitat amb aquest esperit d’instauració d’un tercer poder independent —la Justícia—, ha posat de relleu la figura del tercer personatge institucional: el president del Consell Superior de la Justícia d'Andorra (CSJA). Ell representa en tota l'accepció jurídica del terme el “Consell Superior de la Justícia” i, més enllà, el poder judicial en general.

    L’esperit i la lletra de la Constitució i de la Llei qualificada de la Justícia, en l’ordenament andorrà, consagren una desvinculació total de l’Executiu amb el Consell Superior de la Justícia. En paral·lel, reforcen la seva independència i el seu caràcter democràtic, mitjançant el nomenament del president d’aquest Consell pel síndic general, emanació de la voluntat popular i de l’escrutini.

  • Missions Open or Close

    Segons el mateix article 89, apartat 1, i l’exposició de motius de la Llei qualificada de la Justícia, el CSJ "com a òrgan de representació, govern i administració de l’organització judicial, vetlla per la independència i el bon funcionament de la justícia".

    I. La missió de vetllar per la independència

    La justícia, com a tercer poder, queda representada pel Consell Superior de la Justícia i, en particular, pel seu president en tots els actes públics. Protocol·làriament, el president del CSJA ha de rebre el tractament degut al tercer personatge de l’Estat. L’esmentada missió de vetllar per la independència de la Justícia implica dues vessants: la independència dels actes de justícia (1) i la independència dels membres de l’Administració de Justícia (2). 1) La independència dels actes de justícia Els actes de l’autoritat judicial gaudeixen d’un règim particular que els permet sostreure’s a la subjecció de qualsevol autoritat i, en particular, de l’autoritat política. L’autoritat de cosa jutjada confereix a les decisions judicials força de veritat legal. La tasca del CSJ és vetllar pel respecte d’aquest principi. 2) La independència dels membres de l’Administració de Justícia Quant als membres, el principi d'inamovibilitat dels magistrats queda consagrat en l’article 85 de la Constitució, així com en els articles 67 i 68 de la LQJ. La missió del CSJ és vetllar perquè no hi hagin interferències de cap tipus que puguin entorpir dit principi d'inamovibilitat.

    II. La missió de vetllar pel bon funcionament de la justícia

    Dita missió passa també pel què disposa l’article 89, apartat 3, de la Constitució: “El Consell Superior de la Justícia nomena els batlles i magistrats, exerceix sobre ells la funció disciplinària i promou les condicions perquè l’Administració de Justícia disposi dels mitjans adients per al seu bon funcionament.” Així doncs és el responsable de la gestió dels recursos humans (1), materials i financers (2) de l’Administració de Justícia. 1) La gestió dels recursos humans Aquesta funció inclou el reclutament dels batlles i magistrats de l’Administració de Justícia, és a dir la determinació dels llocs a proveir, amb l’ulterior selecció dels candidats, el seu nomenament i la presa de jurament. El CSJ també assumeix el control formal de l’activitat dels batlles, magistrats i altres funcionaris de l’Administració de Justícia i, en particular, el control disciplinari. D'ençà el primer de juliol del 2004, desprès de l'entrada en vigor de la Llei de la Funció Pública de l'Administració de Justícia, el CSJ disposa d'una regulació pròpia del seu règim de funció pública. D'aquesta manera, el CSJ impulsant el contingut de l'esmentada llei, disposa dels recursos humans que garanteixin la prestació del servei públic al ciutadà. 2) La gestió dels recursos materials i financers La gestió dels recursos materials de l’Administració de Justícia inclou la gestió dels mitjans purament materials, com són ara els locals, el mobiliari i equipaments diversos. La gestió dels recursos financers es pot desglossar en dues operacions: l’elaboració del pressupost general de l’Administració de Justícia i l'ulterior control de la correcta utilització dels mitjans financers que atorga cada jurisdicció.

  • Competències Open or Close

    L’article 89, apartat 3, de la Constitució també esmenta que el CSJ amb la finalitat de vetllar pel bon funcionament de la justícia, “podrà emetre informes amb motiu de la tramitació de lleis que afectin la justícia o per donar compte de la situació d’aquesta”.

    D’aquesta funció se’n deriva un autèntic assessorament jurídic i tècnic del CSJ pel que fa a l’elaboració de projectes de llei que puguin, de qualsevol manera, tenir una incidència directa o indirecta en l’organització i el funcionament dels tribunals o de la Justícia en general, o bé que afectin de manera més global la independència o la intangibilitat del poder judicial.

    L’article 37 de la Llei qualificada de la Justícia preveu dos tipus d’informes que el CSJ pot emetre: uns per “donar compte de la situació i funcionament de l’Administració de Justícia” (1) i d’altres per “promoure millores en les lleis d’àmbit judicial”(2).

    1) Els informes per "donar compte de la situació i funcionament de l’Administració de Justícia"

    Aquest tipus d’informes requereixen una tasca prèvia, per part de tots els tribunals, de recollida de la informació i de tramesa de la referida informació al CSJ. Aquest darrer queda clarament encarregat de la síntesi d’aquesta informació i de la redacció final. Aquests informes haurien de tenir una periodicitat almenys anyal i podran incloure diferents aspectes, com ara la gestió del personal, dels materials i dels fons atorgats a l’Administració de Justícia.

    2) Els informes “per promoure millores en les lleis d’àmbit judicial”

    Aquesta facultat no solament s’ha d’entendre en el sentit més estricte, com una promoció de millores en les lleis d’àmbit judicial existents, sinó que el CSJ la pot definir en la urgència d’una iniciativa legislativa; per exemple, proposant projectes normatius en certes matèries encara no reglamentades, però que puguin afectar l’Administració, o el funcionament de la justícia i del poder judicial globalment entès.

    Podem doncs concloure que la funció global del CSJA pot ésser definida no solament com un òrgan d’administració diària, sinó com la garantia de la independència de la Justícia i com el motor de la racionalització i de l’adaptació, i, per tant, de la modernització contínua de la Justícia.

  • Composició i mandat Open or Close

    Segons l’apartat 2 de l’article 89 de la Constitució del Principat d’Andorra, "el Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres designats entre andorrans majors de vint-i-cinc anys i coneixedors de l’Administració de Justícia, un per cada copríncep, un pel síndic general, un pel cap de Govern i un elegit pels magistrats i batlles. El seu mandat és de 6 anys i no poden ésser reelegits més d’una vegada consecutiva".

    El síndic general designa el president del Consell Superior de la Justícia.

    El dia 4 de novembre del 2011, prenen possessió els membres del Consell Superior de la Justícia pel quart mandat:

    - Sr. Enric CASADEVALL MEDRANO, president, nomenat pel Síndic General.
    - Sr. Jaume SANSA REÑÉ, vicepresident, nomenat pel Cap de Govern.
    - Sr. Antoni ALEIX CAMP, nomenat pel Copríncep Francès
    - Sr. Jordi VISENT GUITART, nomenat pel Copríncep Episcopal.
    - Sr. Josep Maria CAIRAT VILA, elegit pels membres del Cos Judicial.

    El dia 26 d'octubre del 2005 prenen possessió els membres del Consell Superior de la Justícia pel tercer mandat, a saber:

    - Sr. Lluís MONTANYA TARRÉS, president, nomenat pel Síndic General
    - Sr. Josep María CAIRAT VILA,vicepresident, nomenat pel Cap de Govern
    - Sr. Francesc CERQUEDA PASCUET, nomenat pel Copríncep Francès
    - Sr. Jordi VISENT GUITART, nomenat pel Copríncep Episcopal
    - Sra. Mª Teresa ARMENGOL BONET, elegida pels membres del Cos Judicial.

    El 25 d’octubre de 1999, finalitza el mandat d’aquest primer Consell Superior de la Justícia i, el 28 d’octubre del mateix any, prenen possessió els membres del segon i actual Consell Superior de la Justícia:

    - Sr. Marc VILA RIBA, president, nomenat pel Síndic General.
    - Sr. Francesc CERQUEDA PASCUET, vicepresident, nomenat pel Copríncep Francès.
    - Sr. Josep M. VIOLA SAURET, nomenat pel Copríncep Episcopal.
    - Sr. Agustí PIFARRÉ ARENY, nomenat pel Cap de Govern.
    - Sr. Jacint RIBERAYGUA CAELLES, elegit pels membres del Cos Judicial

    Per acord de 25 d’octubre del 1993, es constitueix el primer Consell Superior de la Justícia del Principat d’Andorra amb els membres següents:

    - Sr. Josep MARSAL RIBA, president, nomenat pel Síndic General.
    - Sr. Josep M. VIOLA SAURET, vicepresident, nomenat pel Copríncep Episcopal.
    - Sr. André PIGOT, membre-secretari, nomenat pel Copríncep Francès.
    - Sr. Antoni ALEIX SANTURÉ, nomenat pel Cap de Govern.
    - Sr. Estanislau SANGRA FONT, elegit pels membres del Cos Judicial.