Seminari de treball conjunt entre el TEDH i l’Administració de Justícia andorrana

El passat 28 de juny va tenir lloc el seminari de treball conjunt entre el Tribunal Europeu dels Drets Humans, la jurisdicció ordinària i la Fiscalia General d’Andorra organitzat pel Consell Superior de la Justícia ,en mèrits del 25 è aniversari de la reorganització judicial post constitucional. 

Al mati els Jutges i Fiscals Nacionals van presentar les ponències següents:

- Les institucions públiques d’Andorra (Batlle Nàdia Alís)

- El Panorama sobre el dret andorrà (Magistrat Jaume Tor)

- L’aplicació del Conveni pel jutge nacional (Fiscal adjunta Carolina Bailén)

A la tarda 3 magistrats del Tribunal Europeu de Drets Humans van comentar temes de gran actualitat com:

- Les restriccions al dret de reunió (Jutge Branko Lubarda)

- Les mesures d’investigació en el procediment penal i l’article 8 del Conveni (Jutge Marko Bosnjak)

- El principi du ne bis in idem (Jutge Georges Ravarani)

Aquest seminari contribueix de manera positiva en l'aplicació del Conveni de Salvaguarda dels Drets de l'Home i de les Llibertats Fondamantals.

La responsabilisation du pouvoir judiciaire : une responsabilité partagée entre le juge et l’État

El passat 26 de gener va tenir lloc l'acte solemne d'obertura de l'any judicial del Tribunal Europeu dels Drets Humans del Consell d'Europa a Estrasburg.

El Consell Superior de la Justícia publica la intervenció que va realitzar el Sr. Pere Pastor Vilanova en la mateixa, baix el títol "La responsabilisation du pouvoir judiciaire: une responsabilité partagée entre le juge et l'Etat"

 - Court.pdf

Comunicat de premsa

Comunicat de premsa

El passat 14 de març celebràvem 25 anys de Constitució de la qual ningú nega el gran avenç que va significar per a la societat andorrana. Mesos més tard d'aquella aprovació en referèndum, el setembre de 1993 es va produir un altre pas importantíssima per posar els pilars sobre els quals s'havia de sustentar un estat de dret democràtic i social i consagrar la separació de poders, aquesta va ser l'aprovació de la Llei qualificada de la Justícia que al llarg d'aquests 25 anys ha anat modificant-se per tal d'anar-la adaptant a allò que exigeixen els nous temps. El poder judicial ve regulat doncs per aquests dos textos.

"El Consell Superior de la Justícia com a òrgan de representació, govern i administració de l'organització judicial, vetlla per la independència i el bon funcionament de la justícia", diu la carta magna. Així ho portem fent des del 25 d'octubre de 1993, data en la qual es va constituir el primer Consell Superior de Justícia, i la Llei qualificada de la Justícia en regula les funcions i competències, que serien llargues d'explicar en un article d'aquestes característiques. En tot cas sí que, en una data com la que celebrem aquest any, i sent fidels a la lletra de la Constitució i a la llei, convé recordar algun dels elements que darrerament s'han posat en qüestió:

- La Constitució regula el nomenament dels membres del Consell Superior de Justícia, que n'han de ser cinc. Quatre dels seus membres són nomenats a títol personal: un per cada copríncep un per part del síndic general, un altre pel cap de Govern, i el cinquè membre és escollit pels magistrats i batlles. A diferència d'Andorra, en la majoria de països, la seva composició és un reflex de la composició del parlament.

- El president del Consell Superior de Justícia és la persona nomenada pel síndic general, però la resta de càrrecs (vicepresident, secretari i vocals) els elegeixen els cinc membres del Consell Superior de Justícia. Si bé és cert que els dos últims vicepresidents han coincidit amb el membre nomenat pel cap de Govern però no sempre ha estat així.

- El nomenament del fiscal general el fa el Consell Superior de Justícia i ho fa a partir de la proposta nominal feta pel Govern que pot rebutjar. Pel que fa als fiscals adjunts, el Consell Superior de Justícia realitza les proves als candidats a cobrir les places i envia els resultats al Govern qui sempre proposa el candidat que obté millor qualificació global. Cal destacar que en els dos fòrums internacionals en els quals participa el Consell Superior de Justícia, com són la "Cumbre Judicial Iberoamericana" i el "Réseau Francophone des Conseils de la Magistrature", sorprèn gratament el nostre model tant de composició de l'òrgan de la representació del poder judicial com dels nomenaments dels membres de la Fiscalia.

- És cert que l'article 90 de la Constitució diu que "Tots els jutges, independentment de la seva categoria, seran nomenats per a un mandat renovable de sis anys..." i que aquesta norma s'ha posat en qüestió diverses vegades per organismes internacionals que aconsellen una durada indefinida. Però en una de les darreres modificacions de la Llei qualificada de la Justícia ja s'especifica que els batlles i magistrats seran renovats automàticament cada sis anys, llevat que la persona interessada presenti la renúncia o que hagi estat condemnada penalment per la comissió d'un delicte dolós, sense perjudici de les responsabilitats que se'n puguin derivar.

D'altra banda, el treball del Consell Superior de Justícia s'emmarca, també, en la necessitat de promoure les millores necessàries, perquè compleixi de manera eficient amb la doble missió que té encomanada per la Constitució: vetllar per la independència de la Justícia i pel seu bon funcionament.
Així doncs, la Llei 28/2014 de modificació de la llei qualificada de la Justícia del 1993 dóna un ventall de noves atribucions a l'òrgan de govern i administració de l'organització judicial, incloent la selecció i el nomenament de magistrats substituts i magistrats emèrits, la renovació, promoció i provisió de places de batlles, magistrats i fiscals adjunts, la formació, els permisos i l'avaluació.

A més, aquest text permet la supervisió del funcionament de l'Administració de Justícia a través un servei d'inspecció i la gestió de l'estadística.
Finalment el Consell Superior de la Justícia en data 12 d'octubre del 2016, consagrat en la nostra Constitució, el Consell Superior de Justícia, en data 12 d'octubre del 2016 va aprovar unes pautes deontològiques pels membres del poder judicial i de la Fiscalia que ajuden a compatibilitzar la doble condició de ciutadà i de membre d'un poder de l'Estat, com és el judicial, sempre amb l'ànim d'obeir i respectar el principi d'independència.

Andorra la Vella, 3 d'abril del 2018

Consell Superior de la Justícia
Prat de la Creu, núm. 8
Edifici Le Mans, despatx 305-305
AD500 Andorra la Vella
Tel. 807390
Mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Manual del llenguatge jurídic

En seguiment del que es va anunciar en l’acte d’obertura de l’any judicial 2017-2018, publiquem el Manual del llenguatge jurídic que edita el Consell Superior de la Justícia.

Aquesta publicació és una guia de consells i suggeriments en atenció als principis de transparència i informació que han d’orientar  l’Administració de Justícia quan s’adreça als ciutadans.

 - Manual del llenguatge jurídic